小学七首古诗词带拼音 4页

méihuā梅花sòngwángānshí（宋）王安石qiángjiǎoshùzhīméi墙角树枝梅línghándúzìkāi凌寒独自开yáozhībúshìxuě遥知不是雪wéiyǒuànxiānglái唯有暗香来xiǎoérchuídiào小儿垂钓tánghúlìngnéng（唐）胡令能péngtóuzhìzǐxuéchuílún蓬头稚子学垂纶cèzuòméitáicǎoyìngshēn侧坐莓苔草映身lùrénjièwènyáozhāoshǒu路人借问遥招手pàdéyújīngbùyìngrén怕得鱼惊不应人dēngguànquèlóu登鹳雀楼\ntángwángzhīhuàn（唐）王之涣báirìyīshānjìn白日依山尽huánghérùhǎiliú黄河入海流yùqióngqiānlǐmù欲穷千里目gèngshàngyìcénglóu更上一层楼wànglúshānpùbù望庐山瀑布tánglǐbái（唐）李白rìzhàoxiānglúshēngzǐyān日照香炉生紫烟yáokànpùbùguàqiánchuān遥看瀑布挂前川fēiliúzhíxiàsānqiānchǐ飞流直下三千尺yíshìyínhéluòjiǔtiān疑是银河落九天jiāngxuě江雪tángliǔzōngyuán（唐）柳宗元\nqiānshānniǎofēijué千山鸟飞绝wànjìngrénzōngmiè万径人踪灭gūzhōusuōlìwēng孤舟蓑笠翁dúdiàohánjiāngxuě独钓寒江雪yèxiǔshānsì夜宿山寺tánglǐbái（唐）李白wēilóugāobǎichǐ危楼高百尺shǒukězhāixīngchén手可摘星辰bùgǎngāoshēngyǔ不敢高声语kǒngjīngtiānshàngrén恐惊天上人chìlègē敕勒歌běicháolèfǔ北朝乐府chìlèchuānyīnshānxià敕勒川，阴山下\ntiānsìqiónglúlónggàisìyě天似穹庐，笼盖四野tiāncāngcāngyěmángmáng天苍苍，野茫茫fēngchuīcǎodījiànniúyáng风吹草低见牛羊